Un dia, de sobte, t’adones
que la vida és breu i són moltes
les coses que et queden a fer
per la teua gent, la que estimes,
la que forma part d’aquest poble
que és arrel i entranya vital
del teu fons més íntim i pur.
I, en eixos precisos moments,
pren possessió de tu una ànsia
de dimensió gegantina
i reps una força titànica
que no la tenies prevista.
Saps el que has de fer, i els obstacles
no són entrebancs impossibles,
car la voluntat esdevé
la norma suprema dels actes
i va definint la conducta
que desitges: humana i lliure.
la vida sembla llarga però ens passa en un sospir ... bona reflexió
ResponEliminaLa vida ens passa corrents, i per això cal viure cada instant del present com si fóra el darrer de la nostra existència. Salutacions, Xelo!
Elimina