Oblida-te'n,
que no t'han de fer bé
aquells records persistents, obstinats,
d'arrel profunda i àvida del sòl
assaonat per les intenses pluges.
Oblida-te'n,
de la tristor d'ahir,
de les amargues hores del passat,
de les ferides que en els dies grisos
encara veus que se t'obren i sagnen.
Oblida-te’n,
i les il•lusions
diposita-les en un futur
que tu i jo, nosaltres, necessitem
que se’ns torne més humà, més digne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada