INTENSA

Tinc enorme fretura

d’aquesta llum intensa

d’astre benefactor,

acaronant-me

amb sol•lícita cura.

Sent la necessitat

de la claror

que em dóna vida,

fe i esperança

en l’esdevenidor.

La vull present,

maternal, ferma,

amerada de somnis

meravellosos

i plenament activa.

Germans, hem d’apartar-nos

de la negra i abjecta

obscuritat!

La seua dura entranya

és la caverna immunda,

on el dolor prospera

sense mesura.

Acabem amb l’espera

i marxem a la cerca

de la claror intensa.

Ho farem de seguida,

amb urgent pressa,

amb vehement empenta,

amb accions dictades

pel més pregon afecte,

pel més sagrat respecte

cap al nostre antic poble.

LA VERITAT I LA MENTIDA

Diguem les veritats i canviem

la fosca inclement per la claror

de les paraules franques i directes,

les que tothom entén sense raons

ni arguments estranys que desconcerten.

Pensem-les amb el cor, la residència

dels més dolços afectes i la seu

dels sentiments d’intacta i tendra

puresa, valuós tresor dels sants.

Que la sinceritat siga virtut

fonamental del codi de conducta

que devem adoptar com a senyal

del fidel compromís amb tot allò

que no pot ser objecte de renúncia,

perquè pertany a l’íntima substància

de l’ésser col·lectiu: la nació

secular, de batec vital, que vol

viure la llibertat constant i immensa, 

i fuig de la mentida malaltissa

buscant la veritat immaculada.

L'ESPERA

Fidel, et seguiré esperant
en l’espés silenci nocturn
o per entre els sorolls del dia;
en gran solitud o envoltat
de vers amics o d’altra gent
que només conec del carrer,
de veure-la passar amb les presses
que causa la por de fer tard.

Segur que et seguiré esperant
lúcid o ja confós pel pas
veloç de la vida en aquest món
que encara no comprenc del tot;
i no sé si la culpa és meua
o d’ell, que no es deixa mirar
amb la claredat necessària.

Tant se val! Jo t’esperaré
amb la fervent impaciència
del guerrer que no es rendeix mai
i es manté en el seu propòsit
amb una fermesa admirable
que té la força i el poder
de conjurar la incerta sort.

Renascuda, m’acolliràs
en el teu si, com un fill més,
i del record esborrarem
els segles esclaus, les cadenes
d’un jou pesant i immerescut
i les lleis anorreadores
de les marques d’identitat
reverenciadament nostres.

T’estic esperant. No et retardes…

OBLIDA-TE'N

Oblida-te'n,

que no t'han de fer bé

aquells records persistents, obstinats,

d'arrel profunda i àvida del sòl 

assaonat per les intenses pluges. 

Oblida-te'n,

de la tristor d'ahir,

de les amargues hores del passat,

de les ferides que en els dies grisos

encara veus que se t'obren i sagnen.

Oblida-te’n,

i les il•lusions

diposita-les en un futur

que tu i jo, nosaltres, necessitem 

que se’ns torne més humà, més digne. 

UNIÓ

Unim les nostres mans

i fem una cadena

formidable i extensa

com la Història

i les seues Edats.

Barrejarem passat,

present i futur

en íntim vincle,

que esdevindrà l’inici

de totes les proeses

i els reptes somiats.

Aquest concret anhel

de plena llibertat

–solidari i nostre–,

el prioritzarem

sobre tots els altres,

sense cap dubte

ni vacil•lació.

Un dia forem

i encara som

i, absolutament ferma,

tenim la voluntat

de seguir sent

en el temps que vindrà.

IL·LUMINACIÓ

Un dia, de sobte, t’adones

que la vida és breu i són moltes 

les coses que et queden a fer 

per la teua gent, la que estimes,

la que forma part d’aquest poble

que és arrel i entranya vital

del teu fons més íntim i pur.

I, en eixos precisos moments,

pren possessió de tu una ànsia

de dimensió gegantina

i reps una força titànica

que no la tenies prevista.

Saps el que has de fer, i els obstacles

no són entrebancs impossibles,

car la voluntat esdevé

la norma suprema dels actes

i va definint la conducta 

que desitges: humana i lliure.

LA NOSTRA FORÇA

Aquesta força

de l’un i de l’altre,

per tots compartida

com a autèntics germans,

és la fe valuosa,

la creença pràctica,

l’eina imprescindible,

la clau que cada pany

ens obre sense trava

ni impediment,

el do que inspira

els canvis necessaris

en la nostra Història.

Penseu: “Les grans ventures

mai no s’aconsegueixen

sens un esforç constant,

sempre valent,

tothora alegre,

perquè brolla del cor

i del pregon sentir

que el fa vibrar

amb una veu única:

teua, meua, de tots.”