L'ESPERA

Fidel, et seguiré esperant
en l’espés silenci nocturn
o per entre els sorolls del dia;
en gran solitud o envoltat
de vers amics o d’altra gent
que només conec del carrer,
de veure-la passar amb les presses
que causa la por de fer tard.

Segur que et seguiré esperant
lúcid o ja confós pel pas
veloç de la vida en aquest món
que encara no comprenc del tot;
i no sé si la culpa és meua
o d’ell, que no es deixa mirar
amb la claredat necessària.

Tant se val! Jo t’esperaré
amb la fervent impaciència
del guerrer que no es rendeix mai
i es manté en el seu propòsit
amb una fermesa admirable
que té la força i el poder
de conjurar la incerta sort.

Renascuda, m’acolliràs
en el teu si, com un fill més,
i del record esborrarem
els segles esclaus, les cadenes
d’un jou pesant i immerescut
i les lleis anorreadores
de les marques d’identitat
reverenciadament nostres.

T’estic esperant. No et retardes…