Tinc enorme fretura
d’aquesta llum intensa
d’astre benefactor,
acaronant-me
amb sol•lícita cura.
Sent la necessitat
de la claror
que em dóna vida,
fe i esperança
en l’esdevenidor.
La vull present,
maternal, ferma,
amerada de somnis
meravellosos
i plenament activa.
Germans, hem d’apartar-nos
de la negra i abjecta
obscuritat!
La seua dura entranya
és la caverna immunda,
on el dolor prospera
sense mesura.
Acabem amb l’espera
i marxem a la cerca
de la claror intensa.
Ho farem de seguida,
amb urgent pressa,
amb vehement empenta,
amb accions dictades
pel més pregon afecte,
pel més sagrat respecte
cap al nostre antic poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada