INTENSA

Tinc enorme fretura

d’aquesta llum intensa

d’astre benefactor,

acaronant-me

amb sol•lícita cura.

Sent la necessitat

de la claror

que em dóna vida,

fe i esperança

en l’esdevenidor.

La vull present,

maternal, ferma,

amerada de somnis

meravellosos

i plenament activa.

Germans, hem d’apartar-nos

de la negra i abjecta

obscuritat!

La seua dura entranya

és la caverna immunda,

on el dolor prospera

sense mesura.

Acabem amb l’espera

i marxem a la cerca

de la claror intensa.

Ho farem de seguida,

amb urgent pressa,

amb vehement empenta,

amb accions dictades

pel més pregon afecte,

pel més sagrat respecte

cap al nostre antic poble.

LA VERITAT I LA MENTIDA

Diguem les veritats i canviem

la fosca inclement per la claror

de les paraules franques i directes,

les que tothom entén sense raons

ni arguments estranys que desconcerten.

Pensem-les amb el cor, la residència

dels més dolços afectes i la seu

dels sentiments d’intacta i tendra

puresa, valuós tresor dels sants.

Que la sinceritat siga virtut

fonamental del codi de conducta

que devem adoptar com a senyal

del fidel compromís amb tot allò

que no pot ser objecte de renúncia,

perquè pertany a l’íntima substància

de l’ésser col·lectiu: la nació

secular, de batec vital, que vol

viure la llibertat constant i immensa, 

i fuig de la mentida malaltissa

buscant la veritat immaculada.

L'ESPERA

Fidel, et seguiré esperant
en l’espés silenci nocturn
o per entre els sorolls del dia;
en gran solitud o envoltat
de vers amics o d’altra gent
que només conec del carrer,
de veure-la passar amb les presses
que causa la por de fer tard.

Segur que et seguiré esperant
lúcid o ja confós pel pas
veloç de la vida en aquest món
que encara no comprenc del tot;
i no sé si la culpa és meua
o d’ell, que no es deixa mirar
amb la claredat necessària.

Tant se val! Jo t’esperaré
amb la fervent impaciència
del guerrer que no es rendeix mai
i es manté en el seu propòsit
amb una fermesa admirable
que té la força i el poder
de conjurar la incerta sort.

Renascuda, m’acolliràs
en el teu si, com un fill més,
i del record esborrarem
els segles esclaus, les cadenes
d’un jou pesant i immerescut
i les lleis anorreadores
de les marques d’identitat
reverenciadament nostres.

T’estic esperant. No et retardes…